Les campanyes d’acolliment de xiquets sahrauís, conegudes com a Vacances en Pau tenen, com tot, pros i contres. Es tracta d’una iniciativa que ja porta molts anys de rodatge (a la Safor, ja en són vint, d’anys). És un projecte solidari que permet que un grup de xiquets sahrauís puguen gaudir, acollits per famílies del
Algú em pot explicar què vol dir lideressa? Ho he cercat a diversos diccionaris i no hi trobe aquest mot! Les llengües evolucionen, totes, fins i tot el llatí, que no és cap llengua morta! I algunes de les passes que es fan en aquesta evolució és l’adopció de noves paraules, i la desaparició d’altres.
La segona edició del concert que va tindre lloc, l’any passat, a Bellreguard, tindrà lloc, enguany, a Oliva. Al poliesportiu, el dia 11 d’octubre, a partir de les 22 hores. Un concert organitzat per ACAPS la Safor, amb la col·laboració de les regidories de cultura i d’esports de l’Ajuntament d’Oliva. El cartell d’aquest any és
Vull compartir amb vosaltres una iniciativa més que interessant del col·lectiu Ecomuseu Vernissa viu. Es tracta, en definitiva, de lluitar contra el foc, contra els seus efectes, amb altres armes. I us hi podeu afegir des d’ací. I sobretot, tindre present el foc durant tot l’any, no només a l’hora de la crisi, de l’incendi.
Una altra traició als sahrauís. Espanya força la repatriació dels cooperants espanyols que treballen als campaments de refugiats sahrauís de Tinduf. Durant els nous mesos que ha durat el segrest no hi havia la urgència de repatriar ningú. Ara, per què aquesta urgència? La retirada dels campaments és una part del compromís amb els terroristes
ACAPS la Safor, divendres va celebrar l’alliberament dels cooperants segrestats, ja fa quasi nou mesos, mentre treballaven als campaments de refugiats sahrauís. La colla El Rebrot i la colla de Dolçainers de la Safor-UPG es van afegir a la celebració, tot dedicant unes albaes als cooperants i al poble sahrauí. Hola a tots, Amics i
De vegades em pregunte per què, a les adreces d’internet, no podem fer servir lletres modificades, coma ara, la “ç”, i o les lletres amb accent gràfic. Però sí que podem fer servir la “i” que també, segons com ho mires, és una lletra modificada. Aquesta pregunta la podria plantejar en programes intel·ligents com La
Jo no sé res d’economia. I, els noticiaris, els informatius, els “mass media” ara per ara, el que estan fent és ofegar-nos amb una allau d’informació que ens impedeix veure els arbres del bosc. Però, sí que tinc una cosa clara. Ningú no dóna un duro a fons perdut. Almenys en el món dels bancs
El dia 9 de juny, és marcat en roig en el calendari sahrauí. No és el roig de la festa, sinó el de la sang vessada per la llibertat del poble del Sàhara Occidental. És un dia dedicat al milers de sahrauís desapareguts, segrestats, torturats, i assassinats en nom de la cobdícia humana. Una cobdícia
Damastes, també conegut com a Procust, és un personatge de la mitologia grega que simbolitza la uniformització. Ara en podríem dir la globalització. Es tracta d’un personatge que duia les seues víctimes a sa casa, on tenia dos llits, un de gran i un de menut. I segons com fóra la víctima -gran o menuda-,
Hui també m’he posat en vaga per la qualitat de l’ensenyament i contra les retallades. Permeteu-me que comente una petita història. Al centre on treballe, ho faig amb -quasi- les mateixes condicions que ho feien els mestres dels nostres pares. No exagere. A l’aula dispose d’una pissarra digital (perquè agafe el guix amb els dits,
… ha arribat a Oliva, i ningú no sap com ha sigut! O sí que ho saben; però ho callen. Jo, que sóc veí d’Oliva, no me n’he adonat de la presència, ni de la (important? gran? benefactora?…) repercussió que ha tingut aquest “event” sobre el poble. Me n’he assabentat, com ocorre amb els grans esdeveniments,
El món de l’art, o millor, el món que es relaciona amb la producció artísitca, té un percentatge de beneiteria que tomba de tos. Fa uns mesos, a la premsa italiana, es publicava un reportatge sobre el mite dels violins Stradivarius. Venia a dir que aquells violins, valorats en milions d’euros, no són tan distants
Avui vull compartir amb vosaltres aquest vídeo sobre les reformes, retallades, ajustaments, que s’estan fent a l’escola francesa. Dissortadament, la globalització que recorre Europa sembla que no ens estalviarà. Disculpeu que no haja sabut traduir al català els subtítols. Si algú sap com fer-ho que m’ho faça saber. Gràcies
El Sr. Iñaki Antigüedad és notícia, perquè resulta que és incompatible el càrrec de diputat i el de professor en una universitat pública. Però no és incompatile ser professor en una universitat privada i ser diputat. La justificació que en donen, des de les Cortes del Regne d’Espanya, és que són dos sous públics. I