Deu anys, i més, de dignitat Deu anys, i més d’ignomínia En aquests dies d’octubre novembre del 2020 es compleixen deu anys de la construcció i de la ulterior repressió, a sang i foc, d’un somni, d’un clam: el campament Gdeim Izic. El campament de khaimes que es va muntar a prop d’Al-Aaiun, la capital
La cartografia, els plànols, els mapes, sempre m’han atret d’una manera especial; m’han apassionat, vaja. La representació, d’un espai, de les tres dimensions -de les quatre!- , en el pla bidimensional, en mapes i atles -una manera simbòlica de projectar records o il·lusions- ve a ser una manera d’apropiar-se’l, d’interioritzar-lo, de reviure’l, segons el cas. De fet,
En aquests dies d’octubre novembre del 2020 es compleixen deu anys de la construcció i de la ulterior repressió, a sang i foc, d’un somni, d’una esperança, d’un clam: el campament Gdeim Izic. El campament de khaimes que es va muntar a prop d’Al-Aaiun, la capital ocupada del Sàhara Occidental era un moviment pacífic de
És molt possible que el topònim no diga res a molta gent. Ací en teniu la localització. Ara que estem recordant que fa deu anys va ser muntant i, posteriorment, arrasat a sang i foc, el campament Gdeim Izic, el poble sahrauí torna a recordar al món que encara està pendent la seua descolonització. Malgrat
O, el dimoni es troba en els detalls. Fa un parell d’anys, quan vaig fer una estada a Estònia, al poc d’entrar-hi, al (petit) país, em va soprendre aquesta imatge. Era, és, un senyal de trànsit on hi ha representada una dona que acompanya un infant, xiquet? genèric? El cas és que em vaig imaginar
Sempre recordaré com vaig exercitar la imaginació a l’hostal de la meua infantesa; va ser una època on, afortunadament, encara no existien ni els mòbils ni els comandaments a distància! I on l’única font “externa” de la imaginació era aquella tele, en gris, que començava a competir amb els contes a la vora del foc;
L’hostal era una construcció, un habitatge, una casa pròpia de la cultura rural que també va possibilitar que s’hi desenvolupara la cultura dels llibres. Un camí que va començar amb ma mare. Llibres d’estudi de ma mare que també formen part del meu lligam amb l’hostal. Una llavor que ha fet que els llibres de
No sempre, però hi ha fotos impagables, com la que ha publicat la premsa, a instàncies del gabinet de comunicació de l’Ajuntament d’Oliva (supose). La campanya és per celebrar el dia mundial de l’agricultura (un dia mundial més!), en definitiva, perquè la gent es consciencie i compre fruita, i la consumisca, la menge, vaja! El
El primer retall de la meua memòria que vull fixar en aquesta sèrie va centrat en ma mare i en la bici. En realitat són dues branques d’un mateix tronc de la meua memòria. Lligades per un element comú. L’hostal de Blai, o del Tardà, era, va ser, un hostal de carros i carreters; però,
És un fet que les nostres autoritats polítiques i responsables de la cosa comuna, en educació/ensenyament, han optat per conservar la bossa. En primer lloc estan balafiant uns recursos molt efectius en la lluita contra la difusió de la covid-19. Les mateixes aules, usades al matí i a la vesprada, per grups diferents haurien multiplicat
L’Hostal del Tardà és el nom d’un lloc d’Oliva amb què és coneguda la casa –ja desapareguda físicament- de la meua família materna. Era un punt de referència, no només en l’àmbit local sinó més enllà. Un topònim, un referent, al terme olivà. Es tracta d’un edifici, aquell hostal de carros, que va ser construït
Ahir vaig haver de patir un calvari telefònic per tal de trobar una persona que em proporcionara una informació particular referent a una dependència municipal d’Oliva. Vaig telefonar al número 962850250, que és el número d’atenció al ciutadà que apareix a la pàgina web oliva.es. Doncs bé, després de pitjar 1 (per ser atés en
O, només, estan obligats a dur màscara els xiquets valencians de sis anys. Permeteu-me la broma: La senyora Ana Barceló, Chico, no sabe escribir. No és una traducció, sinó una versió molt lliure del titular que encapçala aquest apunt. I és que les comes, els signes de puntuació en general, tenen una gran importància en els nostres
La Conselleria d’Educació de la generalitat jussana accepta, imposa, permet, tolera, incentiva…? la creació de grups amb 27 alumnes (vint-i-set, sí), per al curs 2020-2021. El curs post(se suposa)covid-19. El curs de la “nova normalitat” (oxímoron més que suat!). Però, tranquils!, només és un grup de 1r de Batxillerat, mixt, ciències i lletres, trivium i quadrivium. Ja
Ja ha arribat l’estiu, oficialment, el calendari i el termòmetre així ens ho indiquen, també. Tornem a queixar-nos de la calor… fa no res, algú la trobava a faltar! També trobarem a faltar la companyia dels xiquets sahrauís que ja haurien d’haver arribat aquest estiu als nostres pobles i ciutats. Uns xiquets que no vindran,