El primer retall de la meua memòria que vull fixar en aquesta sèrie va centrat en ma mare i en la bici. En realitat són dues branques d’un mateix tronc de la meua memòria. Lligades per un element comú. L’hostal de Blai, o del Tardà, era, va ser, un hostal de carros i carreters; però,
És un fet que les nostres autoritats polítiques i responsables de la cosa comuna, en educació/ensenyament, han optat per conservar la bossa. En primer lloc estan balafiant uns recursos molt efectius en la lluita contra la difusió de la covid-19. Les mateixes aules, usades al matí i a la vesprada, per grups diferents haurien multiplicat
L’Hostal del Tardà és el nom d’un lloc d’Oliva amb què és coneguda la casa –ja desapareguda físicament- de la meua família materna. Era un punt de referència, no només en l’àmbit local sinó més enllà. Un topònim, un referent, al terme olivà. Es tracta d’un edifici, aquell hostal de carros, que va ser construït
Ahir vaig haver de patir un calvari telefònic per tal de trobar una persona que em proporcionara una informació particular referent a una dependència municipal d’Oliva. Vaig telefonar al número 962850250, que és el número d’atenció al ciutadà que apareix a la pàgina web oliva.es. Doncs bé, després de pitjar 1 (per ser atés en
O, només, estan obligats a dur màscara els xiquets valencians de sis anys. Permeteu-me la broma: La senyora Ana Barceló, Chico, no sabe escribir. No és una traducció, sinó una versió molt lliure del titular que encapçala aquest apunt. I és que les comes, els signes de puntuació en general, tenen una gran importància en els nostres
La Conselleria d’Educació de la generalitat jussana accepta, imposa, permet, tolera, incentiva…? la creació de grups amb 27 alumnes (vint-i-set, sí), per al curs 2020-2021. El curs post(se suposa)covid-19. El curs de la “nova normalitat” (oxímoron més que suat!). Però, tranquils!, només és un grup de 1r de Batxillerat, mixt, ciències i lletres, trivium i quadrivium. Ja
Ja ha arribat l’estiu, oficialment, el calendari i el termòmetre així ens ho indiquen, també. Tornem a queixar-nos de la calor… fa no res, algú la trobava a faltar! També trobarem a faltar la companyia dels xiquets sahrauís que ja haurien d’haver arribat aquest estiu als nostres pobles i ciutats. Uns xiquets que no vindran,
La Sra. Yolanda Díaz, ministra de Treball i Economia Social, del Regne d’Espanya, va afirmar, en una entrevista, que les empreses hauran d’assumir “algunes” despeses que no són pròpies dels treballadors, que no han de ser assumides pels treballadors. En faran un llistat, diu. Una cosa que no m’ha quedat gens clara, després de la
Al regne d’Espanya, on la separació de poders no és estrictament escrupolosa, el fet de veure com ara fa uns dies, el Tribunal Suprem espanyol na emés un dictamen, segons el qual, ni els sahrauís nascuts abans del 1975 -any de l’abandonament, per part del colonitzadors espanyols, del territori de la llavors colònia del Sàhara
L’altre dia, repassant el reportatge de la revista SÀPIENS, de gener del 2019, sobre el “Servicio de ocupación” de Catalunya, vaig llegir amb deteniment el titular del diari La Vanguardia que s’hi reproduïa. Em va fer “gràcia” l’errada, involuntària supose, del redactor. La seua ignorància -i la dels censors que possiblement van revisar els textos del
Des de fa un temps que participe en una iniciativa que es va posar en marxa per fer arribar missatges a pacients confinats, aïllats o en UCI. Hui he cregut que, aquesta carta podria ser d’interés per a més gent. Vilallonga, el 29 de maig de 2020 Hola, Com va això? Com et trobes? Ja
Hi ha un senyor, a Oliva, que al seu compte de facebook, el “feis”, per als amics, ja fa uns quants dies, s’hi confessava embargat per “l’emoció”; perquè, com diu, i cite textualment, “Ja han començat els treballs d’execució material de la Connexió Sud d’Oliva. Les primeres màquines ja estan sobre el terreny. Després
(Permeteu-me que, per reprendre l’activitat en aquest bloc, ho faça amb un text d’un escriptor de l’alçada d’Albert Camus.) Crec que no hi ha traducció al català d’aquest text. i si n’hi ha alguna, espere aportar alguna cosa amb la meua! Es tracta d’un text publicat l’abril del 1947; però que, possiblement, Albert Camus el
Consum, que bo ser diferent! Diuen en un dels seus eslògans promocionals. Un eslògan que, curiosament, recorda aquell de l’Spain is diferent! El cas és que –com és ben sabut- hi ha hagut una polèmica perquè (alguns, encara no tots) els productes de la marca blanca de Consum ja no porten el nom en valencià. La decisió sembla
Fa un parell de cursos, el govern de la Generalitat valenciana, del PP, va decidir que el curs escolar havia de començar, al País Valencià, a les primeries de setembre. A més d’eliminar els exàmens de setembre, que passaven a ser convocats en juliol -quinze dies després d’haver realitzat els exàmens de final de curs.