Al Congrés espanyol s’ha debatut si admet a tràmit la iniciativa del grup polític SUMAR de concedir la nacionalitat espanyola a una série de sahrauís: als nascuts abans de la fugida espanyola del territori, el 25 de febrer de 1976, i als descendents en primer grau dels qui l’obtinguen.
Si bé aquesta iniciativa es podria considerar com un gest reparador, un gest de restitució de drets, a uns ciutadans que ja van estar identificats amb un DNI, com a espanyols, alguns dels quals van ser membres de l’administració -civil i militar- espanyola. alguns dels quals també van ser diputats a les corts de l’època. Alguns dels quals han cobrat pensions de l’administració espanyola. De manera que, també, els sahrauís siguen tractats igual que ja ho són els ciutadans d’altres antigues colònies espanyoles; o els ciutadans descendents de jueus sefardites. Curiosament, en cap lloc es parla dels ciutadans moriscos que van ser expulsats al mateix temps que aquells jueus. Però, això són figues d’un altre paner.
Podria semblar que, pel fet que la diputada sahrauí de Más Madrid, del grup SUMAR, haja estat l’encarregada de fer la presentació de la proposta de llei, ella siga la representant del poble sahrauí al Congrés espanyol. És clar que el fet té una càrrega simbòlica. Però, tampoc no vull entrar a valorar el fet que aquests ciutadans tinguen una major facilitat per obtenir la nacionalitat espanyola. Estem en un cas més de confrontació entre el bé individual i el bé col·lectiu.
Cal dir que aquesta iniciativa ha tirat endavant malgrat la negativa del PSOE. Ells sabran per què, què han d’amagar. Lamentablement, ens en podem fer una idea, havent vist la trajectòria d’alguns dels seus gurus més “estimats, idolatrats”. Cap membre el govern, cap; de cap dels dos partits que són al govern, ocupava el seu escó. Ni tan sols els membres que són del partit que presentava l’esmena. Segurament estaven, tots, enfeinats en ocupacions més serioses.
El cas és que SUMAR s’afig als partits que, en arribar al govern del Regne d’Espanya, traeixen el poble sahrauí.
El govern del Marroc segurament celebrarà la via que s’obre, des de la metròpoli, per a desmobilitzar opositors; per a eliminar ciutadans sahrauís de la llista a reprimir. Ara, simplement, li bastarà amb denegar-los el visat d’entrada a un territori que, segons els papers, ja no és el seu, perquè, ara, són espanyols. Com a molt poden acostar-se a les Canàries!
El Sr. Moratinos-Cuyaubé, ministre d’exteriors del govern de Rodríguez Zapatero, ja ho va intentar en el seu moment amb la ciutadana sahrauí Amietu Haidar. La senyora Haidar, es va negar a deixar de ser una nacional sahrauí per passar a ser una estrangera al seu territori. i convertir-se, així, en una veu opositora, defensora dels drets humans, defensora dels sahrauís, desactivada per haver-se convertit en espanyola.
Una vegada més, per cert, hem vist com el PSOE, un partit bipolar, s’ha negat a obrir la porta als ciutadans d’una colònia, a regularitzar els seus papers, com ho fan els d’altres colònies, sud-americanes, africanes, o els néts dels exiliats republicans. Perdó, no s’ha negat a obrir la porta, s’ha negat a que es puga debatre sobre la proposició de llei, que fa el seu soci de govern, que permetria als ciutadans que així ho volgueren, obtenir (recuperar?) la nacionalitat espanyola.
D’altra banda, hem de recordar, també, ara, que estan demanant formar part d’un estat que els ha abandonat, que els ha traït, que s’ha limitat a mantenir-los amb respiració assistida als campaments de refugiats, perquè no gosa tallar-los el coll, directament.
El que cal reclamar, senyors suposadament amics del poble sahrauí, al regne d’Espanya és que complisca, i faça complir, les resolucions de l’ONU que exigeixen la realització del referèndum d’autodeterminació. Però, em tem que els sintagmes regne d’Espanya i referèndum d’autodeterminació són un oxímoron, són incompatibles en la mateixa oració.
En el mateix argumentari de la proposició de llei trobem afirmacions incoherents; com ara quan es parla de “la concessió de la nacionalitat espanyola a les i als sahrauís nascuts sota l’administració espanyola”. Com si el territori ja no fóra responsabilitat de l’administració, del govern espanyol! I ho continuarà essent mentre no es procedisca a la descolonització del territori a través d’un referèndum d’autodeterminació, tal i com ordenen les resolucions de les Nacions Unides.
Un altre argument per a la pertinència d’aquesta llei que es proposa és el de “donar resposta a la vinculació amb Espanya de la població sahrauí, un pas per a reforçar la coherència del nostre (l’espanyol) ordenament jurídic”. Dit d’una altra manera, no molt més que per llavar la cara de l’ordenament jurídic espanyol, per rentar consciències… La població sahrauí està vinculada amb la població dels diferents territoris de l’actual regne d’Espanya, no amb una Espanya, una administració espanyola, hereva del franquisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!