Bloc de notes del nét del Tardà

La Safor continua fora del mapa dels ferrocarrils europeus, des nacionals i dels comarcals.

Des dels anys setanta, que va ser desmantellada la línea fèrria que travessava la comarca, els veïns del sud de la Safor només podem connectar-nos amb el món a través del vehicle privat (les xarxes d’autobusos són més que deficients).

Per molt que ens continuaran prometent -ara qeu vénen eleccions- que (re)faran la connexió ferroviària que travesse la Safor, continuarem depenent del cotxe privat (o del camió) per enviar a fora les nostres produccions.

Per cert, pel que fa al corredor mediterrani, o millor dit, a les connexions ferroviàries que s’han aprovat, en mirar el mapa, fixeu-vos que res no ha canviat respecte de fa una setmana (per no dir de fa més temps): tots els possibles corredors peninsulars resten oberts, continuen sent, teòricament, possibles. Ací no s’ha aprovat que es farà el mediterrani. El govern del Regne d’Espanya és qui decidirà on posa els duros per fer realitat una opció o una altra.

Tomàs, el sant que no va creure fins que no va ficar el dit dins la ferida de Jesucrist, ara ens diria, fins que no pugeu al tren no podreu estar segurs que aquest, o un altre corredor, és el que s’ha fet.

No cal ser Tomàs per saber que la línia de tren de la costa no és encara, i sembla que per molts anys, una realitat.

I, per acabar, ens estan marejant amb la signatura de protocols, i més protocols, (promeses; sempre incomplides) al voltant de la línia fèrria València Alacant per la costa. Qui ens diu que el tren que construiran no és un trenet d’abanst comarcarl que ens durà, als habitants del sud de la Safor, a l’estació de rodalies de Gandia, i que allà, esperem a pujar al que ens portarà a València, on podrem pujar al tren que ens portarà a Europa?