La França de la Liberté, égalité, fraternité, és cosa dels llibres d’història.
L’actual França és una peça més del tauler dels interessos internacionals.
Els Drets Humans, i les persones, ací i allà, són una moneda més en l’intercanvi dels interessos generals. A Costa d’Ivori sí que interessen els Drets Humans, al Sàhara Occidental, no.
La MINURSO és l’única força de les Nacions Unides que no té, entre els seus mandats, el de la vigilància del compliment dels Drets Humans.
A mitjans d’aquest mes d’abril, aquesta situació, aquesta anomalia, havia de ser estudiada i corregida. Però una filtració dels documents de treball han tret a la llum una sèrie de dades.
En primer lloc, que França és contrària, ací, de vigilar el respecte als Drets Humans. No cal ser molt malpensat per imaginar què volen amagar-hi.
En segon lloc, que els lobbys promarroquins tenen accés als documents de treball. Molt llarga és la mà del rei del Marroc. O molt ha de concedir-li “la comunitat internacional” (liderada per França i els EU).
Aquesta situació, no ho podem oblidar, té el seu origen en la firma, el 14 de novembre de 1975, dels Acords Tripartits, de Madrid, gràcies als quals, el Marroc i Mauritània es repartien el territori -i les riqueses- del Sàhara Occidental, i Espanya se’n retirava.
Hui mateix es presenta, al Congrés de diputats espanyol, una petició al govern en què se li demana que demostre la legalitat d’aquells acords, i en cas contrari, que actue en conseqüència tot reprenent la seua responsabilitat envers el poble del Sàhara. Una petició que va acompanyada d’una campanya internacional de recollida de signatures per demanar al Govern espanyol que assumisca les seues obligacions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!