El rei Juan Carlos I viatja al Marroc, en visita privada. Amb finançament públic, això sí.
Qui s’ho empassa això de la visita privada? Des de quan ens informen de les activitats privades del rei espanyol?
Les aparicions “al públic” del rei d’Espanya no són un detall menor. Vull dir s’han d’interpretar a la llum d’allò que no ens diuen (que són moltes coses). L’hem vist fallar a la missa de Pasqua, l’hem vist fallar, també, a la boda del nét de la reina d’Anglaterra.
Les visites públiques del rei són dirigides, acosellades, sol·licitades, des de la Moncloa, almenys en els afers internacionals. Són actuacions que s’emmarquen en la línia política del govern en les seues relacions amb l’exterior.
Sobre aquesta visita de quatre dies, al Marroc, tot i que és d’índole privada, segons que ens diuen oficialment, planen una sèrie de qüestions. En primer lloc, és obvi que, després de la visita, de caràcter marcadament econòmic, que van realitzar alts membres del govern del rei marroquí, a Madird, el rei espanyol viatja amb la cartera plena de temes del ram. Temes “privats”? Negocis particulars? Interessos que ZP qualifica de “generals”? No podem dubtar que si, realment, foren interessos generals s’hauria anunciat a bombo i plateret.
Un dels temes que han trascendit és el de donar suport, amb la seua presència, al turisme marroquí, colpejat per l’atemptat a la cafeteria Argana de Marràqueix. Està bé, això, de solidaritzar-se amb les víctimes d’un atemptat: però calia més que els telegrames i missatges de condolències que ja es van enviar en el seu moment? Cap altre dirigent europeu no s’hi ha desplaçat, ni Sarkozy, tot i que allà van morir ciutadans francesos. Quins interessos necessiten de la visita personal del Borbó?
Els sahrauís, a qui ell va prometre en 1975, que no els abandonaria mai, estan patint, tant o més que les víctimes de l’atemptat del passat 28 d’abril. Per què no els fa una visita, encara que siga privada, per tal de solidaritzar-se amb el seu patiment?
No és cap secret que els interessos econòmics del rei, en ocasions no són molt edificants, per dir-ho d’alguna manera. Ara, els negocis que es poden estar gestant al voltant d’aquest viatge tenen la taca de la sospita de anar a favor de la facilitació d’inversions econòmiques espanyoles en el regne del Marroc. Alguns dels quals potser es materialitzaran en el territori del Sàhara Occidental. I, aquestes inversions seran il·legals per tal com, en primer lloc, no ‘ha consultat a la població autòctona -els sahrauís-, com tampoc, les riqueses generades no recauran en aquella població… inversions il·legals, perquè es realitzen en un territori no autònom, com és el sahrauí. Activitats econòmiques que són prohibides per la legislación internacional.
Un altre dels objectius del viatge és el de donar, sense cap mena de dubte, una espenta a les accions reformistes que ha promés el monarca marroquí. Reformes que són motivades, no per la voluntat de democratització amb que, suposadament, va arribar a la corona, sinó que, més aviat, tenen com a objectiu “curar-se en salut”, vacunar-se contra l’onada de revolucions, de canvis, que s’estan produint al món àrab. En definitiva, el viatge del rei espanyol servirà per ajudar al rei marroquí en la seua tasca d’anestesiar el poble marroquí, i aïllar-lo de les revoltes prodemocràtiques que estan sacesjant els règims totalitaris com el de Mohamed VI. Una acció doncs, que no va en pro de la democràcia, ni de l’establiment del respecte als drets humans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!