Quins són els motius de la tria d’aquest destí?
Pretén fer gestions per a l’alliberament dels cooperants segrestats per un escamot de bandolers que, potser, no són lluny dels interessos del makhzen?
Pretén fer gestions perquè, definitivament, el Sàhara Occidental puga ser descolonitzat, i els sahrauís puguen -com reclama l’ONU- expressar la seua voluntat en un referèndum lliure i democràtic?
Pretén fer entrar el Regne del Marroc en la via democràtica, com reclamen els seus ciutadans?
O té uns altres interessos, que abans en deien interessos generals?
Aquesta tria té a veure amb el pacte segellat entre la monarquia espanyola i la marroquina, segons el qual la tranquil·litat de la corona del Borbó era pagada amb l’abandó del territori del Sàhara i dels sahrauís a mans de la monarquia marroquina?
Ja comença a fer pudor de socarrat que el primer destí, i el darrer, dels presidents del govern del Regne d’Espanya siguen, sempre, el mateix: un destí on la democràcia és una quimera, on els drets humans són paper mullat, on la corrupció, el despotisme i el nepotisme són amos i senyors. Tantes visites de “reputats demòcrates” o han servit per millorar la sitaució!
Si parlem de visitar un país veí, hi ha de més propers, amb motivacions d’allò més diverses: Portugal, Andorra, França són més propers que el Marroc. Però, al sud, no només hi ha el Marroc, també hi ha Algèria. I Gibraltar! és a dir, el Regne Unit.
Per què no expliquen, d’una vegada per totes, què hi ha al darrere de la porta de la Moncloa, que duu, al seu ocupant, sempre, en la mateixa direcció? O cal buscar-ho darrere de la porta de la Sarsuela?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!