Carta oberta a Papi Robles
Senyora Robles,
L’altre dia, el 7 de febrer, vaig llegir un article seu, al diari Levante.
El títol era remàtic, no informatiu, aparentment, com solen ser-ho els dels articles d’opinió.
Un títol en què tots reconeixem els indis americans parlant en una llengua que se’ls imposà, i se’ls imposa. Uns personatges dels que se’n fa burla, i això perquè en els seus idiomes propis no conjuguen els verbs de la manera que ho fem a les llengües europees; però és una burla. Ací, no només una manera de riure’s de vosté mateixa, sinó també de burlar-se dels valencians per les marques del català en la nostra manera de parlar el castellà.
El cas és que, en aquest cas, la forma, les formes, diuen molt més que el contingut. En primer lloc, vosté, la portaveu del grup de Compromís de l’Ajuntament de València, fa servir el castellà en un diari que és majoritàriament en castellà, sí, però que també inclou articles en català, a banda de tindre a la web una versió catalana. una versió d’aquelles fetes per cobrar una subvenció, que potser vosté no coneixerà.
El seu article comença amb una afirmació que també deixa molt que desitjar, vosté confon el llenguatge -la capacitat humana de parlar- amb l’ús de la llengua quan diu que en política el llenguatge mai no és neutre. Ignore si vosté és filologa (tot i que al nostre país, països, tenim la major densitat de filòlegs per centímetre quadrat), el que sí que sé és que exerceix la política activa en nom d’un sector de la població que és, o se sent, valencianista, una gent que s’estima el català. També sé que el seu partit és un partit considerat, per alguns sectors de la mateixa societat, com un partit catalanista; fins i tot independentista! Doncs bé, a tots aquests, per a bé i per a mal, vosté els ha afirmat què pensa realment de la llengua, l’ús de la qual no és neutre, i menys en una situació de conflicte lingüístic, de diglòssia, com la que patim al nostre país.
He de confessar, que mentre redactava l’article, he pensat que vosté té tota la raó, que jo estava equivocat. Excepte en allò del significat de llenguatge. He d’agrair-li que, finalment, algú del seu partit confesse això que molta gent pensa, són un partit espanyol, en espanyol, d’obediència espanyola, una crossa dels qui manen (o dels qui volen manar) a Madrid, vaja!
Podríem dir que vosté no té el defecte de la senyora Català? o sí? I se n’avergonyeix tant com ella?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!