Bloc de notes del nét del Tardà

Hui dijous, una vintena de persones ens hem tornat a reunir per continuar mantenint viu el record de la penosa situació en què es troben els tres cooperants qeu van ser segrestats mentre treballaven als campaments de refugiats sahrauís.

Hem tornat a quedar, per dijous que ve, al mateix lloc, la plaça de l’ajuntament de Gandia, a les vuit de la nit.

Esperem no haver de tornar a fer-ho, però, mentre ells continuen privats de llibertat, nosaltres continuarem reunint-nos.

 Ací teniu el text que s’ha llegit a l’acte: 

Un mes segrestats 

El dia 23 d’octubre, ara fa un mes, els cooperants Ainhoa Fernández, Enric Gonyalons, i Rosella Urru, de matinada, van ser segrestats per una banda que encara no ha reivindicat el segrest. Ni ha demanat què vol per la seua llibertat.

Ara fa un mes, ells es trobaven fent allò que els agradava, tasques de cooperació amb la població sahrauí refugiada dels campaments de Tinduf.

El fet va ser un vertader trasbals per als que, d’alguna manera tenim contacte amb els sahrauís. Per als que estimem els sahrauís.

En aquest mes les notícies sobre la seua situació es redueixen a un comunicat que ens va fer saber que estan bé (quin cinisme!, com es poden trobar bé si estan segrestats?). Almenys sabem que estan vius. Però, res més.

La resta són suposicions. Suposicions de tots els colors; de les malintencionades, també. Des de dir que el POLISARIO està en connivència amb el terroristes d’Al Qaeda del Magreb Islàmic; que els campaments de refugiats no són un lloc segur per als cooperants (i per als milers de famílies que els visiten a poc que poden),…

I, enmig, el patiment del poble sahrauí que ara veurà com es retallen algunes de les ajudes que rebia a través dels cooperants, de les associacions de solidaritat i amistat, a través de les famílies acollidores que els visiten cada any… una retallada que, no per involuntària, serà menys dolorosa.

Perquè els campaments de refugiats sahrauís poden passar a ser qualificats de territori on no és recomanable anar per motius de seguretat. I això ja ho ha intentat el govern actual!

I això seria una victòria per als enemics del poble sahrauí. Uns enemics que, com els voltors, volen alimentar-se de la mort del poble sahrauí. Volen fer fora del territori del Sàhara Occidental als seus habitants autòctons, els volen anul·lar completament. Són els que volen continuar aprofitant-se de la pesca, els fosfats, l’arena i el més que possible petroli, urani, i d’altres riqueses que encara ningú no s’atreveix a explotar perquè la situació no és propícia.

Són els que posen la salut de la seua butxaca per damunt dels Drets humans i de la dignitat.

Són els voltors que es diuen amics dels torturadors. Però que, ràpidament, si convé, els giren l’esquena només poden, com hem vist a Líbia, per exemple.

I aquests enemics són interessats en espoliar les riqueses naturals del territori del Sàhara. Són els que volen aprofitar

Perquè no podem oblidar que, darrere d’aquest segrest hi ha uns interessos geopolítics que fan molta pudor, molta!

 

Mentre, els familiars, els amics i els companys d’Ainhoa, d’Enric i de Rosella, continuen amb l’ai al cor, sense saber res, enmig del silenci que ofega les ànimes desitjoses de poder tornar a abraçar-los.

I nosaltres, que cada dijous venim ací, a dedicar-los uns minuts, a enviar-los, a tots ells, un fort aplaudiment de solidaritat.