punk's not meat

Els amants de la conspiració tenen mala peça al teler amb Catalunya, la Cup – gràcies Cup – s’ha encarregat de fer miques totes les tesis, prediccions, anàlisis, rumors i d’altres especulacions que intentaven descriure amb “rigor” el que estava i podia passar.

Realment la Cup no fa càlculs electorals, o si els fa, no en té ni idea. Sense voler s’ha carregat a Mas! Si, sense voler, ja que la dèria Masística va començar segurament per culpa dels podemites i la Cup va seguir-la convençuda que no l’hi caldria prendre cap decisió compromesa, doncs tothom pensava que el resultat electoral evitaria el seu posicionament explícit.

El culebrot ja el sabem, les contradiccions cupaires una evidència que no cal remarcar més, el cangueli de JxS ha estat espectacular, el poder de CDC s’ha desplegat sense miraments, els jesuïtes d’ERC intentant passar desapercebuts per després  pescar el peix més gros i els independents espero que algun dia ho expliquin tot.

Jo, abans de començar el serial, era dels que pensava que ja ho tenien tot lligat que tot seria teatre i donava la raó als savis de bar que deien: “això ja ho tenen tot manegat, no veus que ens foten nar per on volen!”

Però no, la Cup amb la seva democràcia interna i els seus sistemes megaparticipatius i transparents ha fotut enlaire qualsevol conspiració precisa. El cas és que seguint  simbòlicament les pràctiques terroristes modernes s’ha intentat immolar per fer caure el Cap Gros.

El resultat és que el Cap Gros no hi és i la Cup si. Per acabar-ho d’adobar tot a l’últim minut; a lo Iniesta, fet que torna a fer de l’èpica catalana la més tronada i arriscada del planeta. Quan ja tothom cremava el barco de la forma més visceral possible apareix Puigdemont. Per obra de Mas?, qui sap, el cas és que amb el barco mig cremat i tots semi apunyalats entre nosaltres ara ja tornem a ser super mega amics que lo important és el prucés. I a la Cup tothom se la mira de reüll, no se sap si insultar-la més, o agrair-li el subidón, és allò de: que malament que ens ho has fet passar punyetera, apa va vine cap aquí…

Res, que això del prucés és molt divertit, si algú té dubtes que els catalans som un poble diferent només cal mirar amb els ulls d’un observador innocent, sense intentar entendre res – no s’entén res -només cal veure que ens mereixem ser independents simplement per això. A la merda el corredor mediterrani, el dèficit fiscal, la immersió lingüística i el caganer, l’estratègia vers Espanya ha de ser: o ens deixeu marxar o us muntarem prucessos així cada dos per tres fins que us torneu més bojos del que esteu!

I a sobre a Puigdemont li agrada el heavy metal, fet diferencial català a tope. Però Puigdemont, un consell: no intentis ser el Master of Puppets dels catalans que a la catalana terra no li agraden massa els amos i quan algú sembla que ho vol ser, els guardians espirituals, la moreneta i els astres es confabulen per tallar-li el cap.