La Tafanera de Saltamartí

Avui Saltamartí feia olor de lleixiu. En Gerard corria amb cara d’esverat i amb el pal de fregar a la mà. El mateix dia, una nena i després un nen s’han fet pipí. La gràcia del tema és que el nen venia amb la seva mare a buscar un conte que tractés sobre això de treure’s els bolquers. La Sílvia li deia a en Gerard, dissimuladament: és milllor pipí que caca! I és que tots els pares de nens petits fan el mateix: a l’estiu, fora titins (una paraula que, de passada, aprofito per a reivindicar des d’aquí).

Una altra cosa referida als nens que no falla mai (i m’hi he fixat bé)
és que tots són espavilats: tots, tots. Bé, això si fem cas dels seus
parents més propers. No em direu que no us sona aquesta escena:

Comprador/a (àvia o mare, normalment, però també podria ser jo… o qualsevol de vosaltres): Voldria un llibre per a una nena.
Llibreter/a: Quants anys té?
Comprador/a: Vuit, però (i atenció, que ara ve el millor) és molt espavilada.

No
hi ha nens de 4, 5 o 10 anys: hi ha nens de 4, 5 o 10 anys “però que
són molt espavilats”. És com si l’edat no encaixés a ningú. Traslladat
al tema tèxtil, això de l’edat sempre aniria “hetxuradet”. Els nostres
nens sempre, sempre, s’escapen del que seria l’edat normal per als
altres. És un fenomen increïble.

Idea gratis per als editors de
llibres infantils: afegiu un any a l’edat recomanada a la contracoberta
dels llibres. Que un llibre està pensat per a nens de 7 anys? Poseu “A
partir de 8 anys”. Que l’heu fet per a nens de 10 anys? Poseu que és
per a 11. O 12, què carai! Així la família estarà contenta, la criatura
també, i tal dia farà un any.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!