La Tafanera de Saltamartí

Aquest matí he acabat el llibre Gegants de Gel  de Joan Benesiu editat per edicions del Periscopi.

Llegeixo en el pròleg del llibre, escrit per Manuel Baixauli, que el llibre havia estat auto-editat anteriorment per l’autor. En Baixauli  afirma «Un llibre auto-editat és un llibre fantasma, sense distribució, que només llegiran uns pocs amics. Un crit que no sent ningú». Afortunadament els editors del Periscopi l’han editat amb cura i l’han distribuït a les llibreries i així avui podem parlar d’una veu que podem llegir i gaudir.

I certament he fruit d’una narració molt fluida que ens explica quatre històries de personatges molt distants que van a caure a la fi del món a la ciutat d’Ushuaia a l’Argentina. Allà, en un petit cafè anomenat Katovice els personatges es troben per atzar i al voltant d’una taula, nit rere nit, expliquen la seva història. La dona que regenta el bar els acull a tots amb el seu propi relat potent i que cus amb els filats de filferros de les fronteres de Polònia dels anys 30 i els filats a on paren els ocells per guarir-se de les neus a les fronteres del món de la fi del món.

No cal anar tan lluny per trobar el sentit de l’existència si tenim editors com els d’Edicions del Periscopi que rescaten als autors del silenci de l’autoedició, només cal anar a una llibreria.

Els rescats als bancs no m’agraden, però aquest rescat del silenci d’aquest llibre m’agrada i l’aplaudeixo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!