La Tafanera de Saltamartí

La setmana passada vaig anar a Saltamartí  a comprar “el carro de selene“. La compra obeïa a la picada d’ullet que ens feien, des del facebook de la llibreria, anunciant-nos que posaven a l’aparador aquest nou llibre de l’editorial Meteora.

Mentre pagava, vaig passejar la mirada per la primera pàgina, fins que la meva atenció va quedar clavada davant la frase: “la terra és proximitat; el cel és infinit…”

Sabia que l’havia encertada. La frase em va predisposar a una feliç lectura. I així va ser, he passat uns quants vespres molt plaents llegint-lo. Apareixen una bona galeria de personatges portats  i transportats pel protagonista, que fan un llarg periple per tornar al lloc de partida, la petita pàtria de la infància. I amb el retorn podem comprendre el llarg periple.

L’autor ens va servint histories en petites cullerades, ara ens explica una historia i la deixa oberta, més endavant ens retrobarem amb el personatge que ja no serà igual perquè pel mig li ha passat la vida…

Però us preguntareu de que va el llibre? Doncs no va del que posa a la contracoberta… No és una novel.la històrica, no és una història de persecució, no és una historia sobre els conflictes bèl·lics.

És un bon llibre, molt ben escrit, que ens explica que la vida passa i que les persones tenen els seus motius de viure. L’autor tracta a cada un dels personatges que apareixen, i n’apareixem bastants, amb una extrema sensibilitat i respecte , i ens els mostra molt humans. I en el darrer capítol (el tercer quadern) apareix el motiu principal: la Selene un personatge feliç i lliure que arrodoneix molt la novel·la.

Quan acabeu de llegir-la  mirareu cap el cel infinit des de la proximitat de la terra; i si podeu, aneu a comprar una pastilla de sabó amb olor de flor de taronger…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!