La Tafanera de Saltamartí

Tafanejant per Saltamartí, vaig escoltar que en Gerard deia a la Sílvia que els darrers mesos havien venut moltes guies d’Islàndia i que semblava que tothom faria vacances a Islàndia.

Jo aquests dies també he estat a Islàndia, però d’una altre manera, he viatjat llegint un llibre que  va recomanar la Sílvia a Facebook: RITOS FUNERARIOS

Pel títol no l’hagués comprat mai, però si el recomanaven els de Saltamartí, era tota una garantia…

El llibre molt ben editat, amb una coberta preciosa, m’ha atrapat des de la primera pàgina: les descripcions dels paisatges Islandesos, la duresa de la vida al segle XIX, la natura desbocada d’aquella illa…m’han recordat un altre llibre “Gente Independiente” de Halldor Laxness. En els dos llibres es parla de la lluita de la gent per sobreviure a la pobresa, a les difícils condicions climatològiques i ens explica la rudesa de les persones com una simple manera de supervivència…

Ritos funerarios, explica la història de la darrera dona decapitada per la justícia a Islàndia, una història molt potent en la que vas acompanyant a la condemnada en cada un dels seus pensaments i sentiments. Des de la primera pàgina sabem que la protagonista és ajusticiada, per tant ja sabem com acaba, i en canvi el llibre manté tot l’interès des del primer moment. Aquest són els bons llibres, els que encara que sàpigues l’inevitable final l’autor et porta allà on vol.

En aquest cas l’autora Hannah Kent m’ha portat de viatge a Islàndia. Quan torni a la feina podré dir que jo aquest estiu també he estat a Islàndia. Aneu a Islàndia, us ho recomano, de moment llegint “Ritos funerarios”, mentre espereu l’estiu que ve per comprar un bitllet d’avió i aterrar en aquella freda i volcànica illa del nord d’Europa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!