La Tafanera de Saltamartí

El divendres passat, els pobres llibreters de Saltamartí no podien ni anar al lavabo. No és només que tinguessin tanta feina que no els quedava ni un minut lliure, sinó que a més, les caixes plenes d’exemplars de la tercera part del Millenium desbordaven el petit magatzem i havien ocupat el bany i gairebé la tassa del vàter (si no us ho creieu, mireu la foto del post anterior). “Que bé”, deveu pensar, perquè sou llestos i bona gent, “com que han venut tant, segur que per fi poden buidar la bufeta amb comoditat”. Doncs no. Continuen amb el lavabo ocupat.
Ho sé perquè el dilluns una noia va preguntar, maliciosament, a en Gerard:

—Ja us deixa fer pipí tranquils, la reina del palau dels corrents d’aire?

I ell va i contesta:

—Uf, sí, afortunadament hem conjurat l’amenaça i no ens sondaran. La Salander ens va deixar entrar al lavabo, el dissabte; però avui han arribat la Laia i el Marc amb els seus quadernets d’estiu, ampul·losos i voluminosos, o sigui que surt la haker i entren una parelleta de nens feliços que fan alhora tots el cursos. Quines ganes, també!

“Potser és una maledicció per ser els típics lectors del vàter que triguen hores a sortir-ne perquè s’hi enduen la novel·la i no volen deixar el capítol a mig llegir”, penso. La setmana passada gairebé no podien evitar de llegir en Larsson. Avui, si es volen entretenir asseguts a la tassa, no tenen més remei que empassar-se les entranyables i molt educatives aventures de la Laia en Marc. Què devien fer en la seva vida anterior?

En fi. Potser han d’anar a fer les seves coses a casa, al Neuler o vés a saber on, però no sento cap queixa. Al contrari, sento que expliquen algunes anècdotes del dia S (de Suècia, de Salander). Són autèntiques i molt bones:

Visca Sant Marc i Sant Marcel! Un senyor va exclamar: “Avui és el duia del llibre!”. En Gerard li va aclarir que arribava dos mesos tard, si volia celebrar Sant Jordi. Però ell li va contestar convençut: “No, no avui és el dia del llibre d’un únic llibre, el de la Reina al palau dels corrents d’aire!”. (Sant Marc i Sant Marcel se celebren el 18 de juny).

Rebel·lió silenciosa: Una altra clienta, encantada de la vida, va anunciar: “Avui a casa no es fa sopar. Demanarem una pizza com els dies de
partit. Avui em toca a mi!”. (Poca broma: potser 9 de cada 10 clients són dones, un percentatge igual que els dentistes que recomanen xiclets sense sucre. Uns quants bestsellers més i alguns homes no tindran més remei que apuntar-se als tallers de cuina del Cullerot o investigar com es fa un ou ferrat… pobrets).

Tele power: Una dona va demanar a la Gemma, simplement: “Que té el llibre que ens han dit a la tele que comprem?”. “Vol dir el Millenium 3?”. “Sí, aquest, en vull dos…” contesta la dona, i va afegir: “Per cert, de què va?”.

Amb tota aquesta eufòria lectora, podria semblar que el món està canviant. Però segurament només és un miratge: sortint de la llibreria, encara sona Bryan Adams per tots els altaveus: “Everything I do, I do it fooor youuu!”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!