La Tafanera de Saltamartí

Dissabte vaig passejar una bona estona per Saltamartí llibres.

No aconsegueixo sortir de la llibreria sense comprar-me algun llibre,  o endur-me una tafaneria a les orelles…

Aquest dia no va ser una excepció. Mentre badava, vaig sentir que una clienta  li deia a en Gerard, amb una manera tot desmenjada, que no havia cap llibre interessant i que no havia cap que li cridés l’atenció. En Gerard amablement li anava destacant alguns llibres que pensava que podien ser de l’interès de la clienta, després d’una bona pila de recomanacions, la clienta va i l’hi etziba al llibreter: “saps que passa és que tot ja està dit i escrit”. La cara de resignació d’en Gerard era com la l’Ecce homo del poble de Borja desprès de l’intent de restauració.  Finalment la clienta va marxar amb un Mortadelo super humor sota el braç pel seu net.

Em vaig quedar una estona més badant i tafanejant llibres, fins que vaig triar un exemplar que ja havia tingut entre les mans en altres visites a la llibreria, era “El rastre blau de les formigues” de Ponç Pons, un llibre de poesia? de reflexions? d’aforismes?, desprès de remenar-lo una mica penso que és un llibre ple d’experiències de vida.

Quan vaig arribar a casa, vaig obrir el llibre per una pàgina a l’atzar, i vaig trobar un aforisme que semblava fet expressament per la clienta de Saltamartí. Diu així:

Fatxendeja displicent:

—Ja està tot escrit.

I jo pens benevolent:

—Sí, però tu no ho has llegit.

Ponç Pons

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!