Em va fer il·lusió comprovar que ella em llegeix, però ara després de remenar una bona estona al seu nou bloc, que porta el bonic títol de “Casum la mar salada!”, ja ploro d’emoció, perquè aquesta paia, amics, és un crac. Pel que havia sentit i el que m’han comentat (totes les tafaneres tenim una xarxa eficaç de fonts i espies per ser dignes d’aquest nom), doncs sabia que la Santana és divertida i enginyosa. D’acord. Però és que ara estic a punt de posar l’enllaç amb majúscules.
Tant m’ha agradat?, us preguntareu. Bé, jo no destaco per la meva moderació, però de veritat que m’ha agradat moltíssim el que ha vist. Es veu que la Santana no en té prou amb ser una escriptora multipublicada, fer fotos maques, tenir un nen d’anunci (l’he vist al Facebook), i ser ella mateixa una dona rossa i de tipus esvelt, sinó que a més sap dibuixar i escriure coses que fan gràcia i pensar alhora. (Ara que penso en tot això, m’està agafant una mica de rabieta, amb tanta perfecció, però em sobreposo… gnnny… Ja).
En fi. I no és que faci com ells, però m’ha fet pensar inevitablement amb la Maitena (no per molt coneguda menys brillant en moltes coses, trobo), i també amb l’Steven Appleby. (Ara mateix aniré a buscar The truth about love, que ni recordava que el tenia i que m’havia agradat tant). M’agrada això que fa la Santana de mirar la cosa quotidiana, com es fixa amb els detalls, i aquest punt absurd. I què carai! M’agrada que dibuixi aquest món tan femení.
Doncs au, ja està canviat l’enllaç. Ara només cal que em diguis lloc i hora on em pagues el cafè (qui diu cafè diu un suís amb un croissant), Eva!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic anant a “Casum la mar salada” que tens al marge dret i no “enganxa” bé el link. Ho pots revisar “tafanera”?
Gràcies
COM POT SER QUE NO HAGUÉS VIST AQUEST POST?????
perfavort!!!!
Tafanera, tens el suís pagat, naturalment, i el croissant, diga’m ara mateix on ens trobem que ens atiborrem. Això sí, estigues disposada a sortir al meu blog, després, amb tot el bigoti ple de xocolata amb nata.
Una abraçada,
Eva
COM POT SER QUE NO HAGUÉS VIST AQUEST POST?????
perfavort!!!!
Tafanera, tens el suís pagat, naturalment, i el croissant, diga’m ara mateix on ens trobem que ens atiborrem. Això sí, estigues disposada a sortir al meu blog, després, amb tot el bigoti ple de xocolata amb nata.
Una abraçada,
Eva