Publicat el 28 d'octubre de 2012
Vora el foc
La nit gèlida ens ha
refredat la pell,
hem caminat sota un
cel d’estels fins arribar
a la cabana de fusta,
i tu has encés un foc,
la flama ha convocat
els teus ulls,
jo he vessat el vi a la
copa,
el desig s’ha emplenat
de fruits vermells
a la boca.
Vora el foc ha sorgit
el plaer de la conversa
que embalsama la
paraula,
i ens manté desperts,
hem consumit les hores
de intimitat com la brasa
consumeix el foc,
i es torna cendra.
Cedint al silenci,
hem despertat amb el
primer raig del matí,
assaborint els seus fruits
refredat la pell,
hem caminat sota un
cel d’estels fins arribar
a la cabana de fusta,
i tu has encés un foc,
la flama ha convocat
els teus ulls,
jo he vessat el vi a la
copa,
el desig s’ha emplenat
de fruits vermells
a la boca.
Vora el foc ha sorgit
el plaer de la conversa
que embalsama la
paraula,
i ens manté desperts,
hem consumit les hores
de intimitat com la brasa
consumeix el foc,
i es torna cendra.
Cedint al silenci,
hem despertat amb el
primer raig del matí,
assaborint els seus fruits
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent