El fred copsa la ciutat,
la gebra als vidres
Ara vindrà l’aviona i em dirà;
amb xocolata.
Ca la Sisa, Ca’n Vilada, Ca’l pastisser, llocs
de confiança on et fan sentir com a casa,
estones compartides amb gent de bon fer.
la mainada anem creixent, deixant pas als
somnis d’adolescent.
s’esvaeix, el fum de les xemeneies no voleia
amb el vent, ni es vesteix de blanc la plaça.
Ara és hora de deixar que el Sol ens escalfi
la pell.
Que bonic ¡¡¡¡¡. Sóc de Vic i m’he emocionat
Que bé que escrius. Ets una de les millors escriptores que he conegut en la meva vida