Publicat el 4 d'octubre de 2010
un nou vent 2009
Cauen llàgrimes a la finestra,
miralls d’aigua distorsiona el vent,
la pluja esborra els records,
només el vent te’ls pot tornar,
aquell vent que et movia els cabells,
i et feia plorar,
el remolí d’emocions d’antany.
Ara ni rauxa ni desfici,
vent equilibrat,
dur l’aroma de tendresa a les mans.
Cauen llàgrimes a la finestra,
miralls d’aigua,
un nou vent torna a bufar.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Reflexions per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent