Amb els cinc sentits

D’un gris plom es vesteix  
el cel, convida a mirar-se’l.
Rere els vidres veig caure
les primeres volves de neu.
La nit i la neu de la ma
fins arribar la matinada,
el retoc de campanes ens desperta,
l’entorn és una bella pintura,
d’un blanc immaculat sobre el seu rostre.
El glaç ha gelat els vidres i
el fred ens gela la pell.
El foc escalfa la llar,
reconforta en aquest dia de
rigorós hivern.
Cap el tard una cortina de fum
embolcalla la comarca,
rera els vidres veig com la boira
de la plana ens atansa la ma.