Publicat el 3 de novembre de 2010
Un cant al mar 2010
Avui la mar m’ha dit que la miri,
que em deixi acaronar en la flassada dels seus somnis blaus.
Poc a poc vaig entrant el meu cos en la freda aigua,
acaricio la sang blava, la sal m’impregna la pell,
és un sabor que resseca els llavis, li xiuxiuejo molt
baixet una cançó, una melodia de mariners que parla
de les nits de Lluna blanca i de les marees braves…
la remor del vent du l’olor de la mar,
els meus sentits queden alliberats,
percebo tot l’entorn i deixo que la
melodia s’escolti per arreu.
La mar abraça la meva cançó.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de El MAR per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent