Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Un cant al mar 2010

Avui la mar m’ha dit que la miri,

que em deixi acaronar en la flassada dels seus somnis blaus.

Poc a poc vaig entrant el meu cos en la freda aigua,
acaricio la sang
blava, la sal m’impregna la pell,

és un sabor que resseca els llavis, li xiuxiuejo molt
baixet una cançó,
una melodia de mariners que parla
de les nits de Lluna blanca i de les marees braves…

la remor del vent du l’olor de la mar,

els meus sentits queden alliberats,

percebo tot l’entorn i deixo que la

melodia s’escolti per arreu.

La mar abraça la meva cançó.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El MAR per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent