Publicat el 18 d'agost de 2011
Un 16 d’agost
Vas marxar un 16 d’agost,
quan les hores de Sol ens fregava
la pell i la brisa acaronava l’estiu.
La tarda va enfosquir els teus ulls,
el vent va proclamar la teva pèrdua.
Sortíem de l’habitació amb el cap cot
i la tristesa al rostre,
el ressò del plor emmudia les paraules,
la son cercava el cos afeblit,
i jo només volia dormir i dormir…
dormir… i despertar d’un malson.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de El Pare per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent