Amb els cinc sentits

Cada matí guaita el jardí,

els anys li cauen damunt

les espatlles, els plecs de

la pell rius d’esperança,

camina per entre la fullaraca,

el seu cruixir la relaxa,

un escruix convertit

en company de solitud,

els records flueixen en l’aire

desplaçant-se en forma de

pol·len.

Hi ha margarides que parlen

de sinceritat.

Roses amb aromes de passió.

Espigues de formes sinuoses 

dansant amb el vent,

plasmant aquells anys fèrtils.

Hi ha gerànis que s’adormen

insinuant el pas del temps.

Clavells que s’alcen voluptuosos

mostrant energia.

Fotogrames d’una vida que

s’esgota, vivències impreses

en cada pètal de Flor.