Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Temps de silenci

Silenciàvem les paraules,
esdeveniem maniquins
arrenglarats dins una urna
de cristall, convençuts que
així no ens podrien danyar.
Però els dies s’emplenaven
de solitud i acudia la
pregunta, perquè hem de
silenciar els mots?
perquè cada cop som menys
lliures?
Calia fer un salt cap endavant,
no silenciar les paraules,
no callar els fets.
conscients de que ens havíen
usurpat la llibertat, vam sortir
de l’urna, decidits a unir-nos
tots a una, projectant les nostres
idees, somnis, en definitiva,
la nostra essència.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent