Amb els cinc sentits

Entrades les hores…
justament a l ‘enfosquir,
perceptible l’esglaï del vent,
invisible el mirall del mar,
esmorteïda tarda de llum opaca,
que assossegues amb el teu crit
i t’endus l’ànsia de l’estiu.
Ara venen estones d’enyorança
vora el foc, matinades de boira,
vespres humits.
I novament tot recupera l’ordre,
la rutina ens atrapa amb disciplina
i aviat es torna costum,
a mitja tarda, amb la llum tènue,
reconforta observar el somriure
vergonyós de l’últim raig.