Rere l’ombra del capvespre
l’horitzó rogenc fixa guspires
de llum,
l’acompanyen finíssimes
gotes d’aigua que ha anat
teixint el vent,
teranyines de colors
formen aleatòriament
pinzellades d’ulls maragda,
tremolen, llisquen com
llàgrimes de vent al llindar
de l’horabaixa.
I es desborda la imaginació
travessa la llum, dissenya
nous paisatges,
pinta olis de verdor, sobre
el clar tapís de la tarda.