Em complau la tonalitat dels teus
blaus,
la franja divisoria d’un blau intens
que espurneja i que minva en un to
maragda quan esclata vora els peus.
Alço els ulls per entre la petita escletxa
de llum, visualitzo el to d’un mar d’argent,
una finestra on hi aboco els records
d’infantesa, els estius d’Arenys.
El vent rebel sacseja amb força,
i mou branques, i aplana la sorra,
i despentina els cabells, s’endú els núvols,
i deixa en l’ambient,
la clara tonalitat del tapís blau, i em complau.