Publicat el 29 de setembre de 2012
Siurana
Com un caminant de tants,
arribo a Siurana,
trepitjo la pedra mil.lenària,
enfilo per carrers insòlits,
travesso la contrada,
em sorprèn tènue, l’escletxa
per on s’hi aboca la llum.
Les veus del passat recolzen
les esquerdes de les velles
façanes, i deixen empremta
de la seva història.
Baix del penya segat, intàcte,
equilibrat, deleit als ulls dels
homes, el braç del pantà.
I més enllà, el cim.
La pedra roja que empara als
que amb destresa i esforç,
arriben assolir els cingles.
Benvolguda Siurana,
no t’esgotis mai.
No deixis que la mà de l’home,
esquerdi el teu esguard.
Comparteix això:
Respon a Judith Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pobles i ciutats per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Jamas nadie describió tan bien mi pueblo, ni en 100 años he visto algo tan poético y a la vez tan descriptivo de este maravilloso pueblo que nos une