Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Senzillesa 2010


Tot és urgent i res no s’acaba

i que efímer resulta ser allò

que més agrada!

hi hagué un temps en el qual

els dies transcorrien sense pressa,

les tardes d’inacabada llum

s’acoblaven amb la nit d’estels,

les estones s’impregnaven d’un

sabor dolç vora el foc,

les converses es perllongaven

fins a altes hores,

tot semblava tenir un sentit,

la senzillesa habitava prop nostre.

 

 



  1. Que
    romanticisme desprendrén els porus de la teva magnífica i pura poesia i que bé
    descrius la crua realitat del Segle XXI que ens envolta com una mort lenta i
    dolça

    Albert 

Respon a AlbertGisbert Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Reflexions per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent