M’atrapen hores càlides a Santorini,
camino per carrers empedrats,
m’impregno de la flaire de mar,
façanes blanques, com casetes
de nines, vetllen aquest espai,
en algun racó de l’illa el pintor
ens delecta amb belles pinzellades
de color.
Santorini encén flames de passió.
Dissenyo el verd dels teus ulls
sobre el mar, traçant dolçament
una gamma de turqueses sobre
el blau,
imagino insistentment vivències
que només coneix la meva ment,
sentint com la brisa ondula els
cabells, absorta de qualsevol
soroll que em pugui pertorbar,
observant la bellesa de la mar,
escoltant la veu que m’ha semblat
parlar,
sentint com es vessa per la pell,
una llàgrima de sal damunt la mar.