Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Retrovaments

S’inclina el raig de sol,
per l’escletxa del temps,
l’horitzó es lliura a les
carícies d’un mar que es
desperta,
a les veus d’un bosc que
alberga el silenci.
Les mans cerquen l’abric
d’altres mans…
les veus càlides d’aquells
qui estimen, les hores
de retrovaments…
Els capvespres s’il.luminen
de llums que encenen
somnis i apaguen neguits,

i allà dalt la lluna blanca.
amorosa… besant la gèlida
nit.



Respon a Xavier Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent