Publicat el 5 de novembre de 2013
Pessics d’enyorança
Em pessiga l’enyorança,
en aquestes hores lentes,
cerco espais on trobar-te.
Saps de la meva ánima
romàntica, de la facilitat
amb la que navego
en el mar de les emocions,
saps que a voltes m’envaeix
la melangia, el dubte.
Hi he cercat respostes
en el verd d’uns ulls
que templin el meu estat.
I voldria atansar-te amb la mirada,
i saber que en algun moment,
et pessiga l’enyorança
en aquestes hores lentes,
cerco espais on trobar-te.
Saps de la meva ánima
romàntica, de la facilitat
amb la que navego
en el mar de les emocions,
saps que a voltes m’envaeix
la melangia, el dubte.
Hi he cercat respostes
en el verd d’uns ulls
que templin el meu estat.
I voldria atansar-te amb la mirada,
i saber que en algun moment,
et pessiga l’enyorança
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent