Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Abstreure’s

0
Publicat el 7 de juny de 2011

No resulta fàcil abstreure’s

enmig del soroll, rostres

desconeguts passen davant

els teus ulls, no precises

interpretar, l’escenari és

ple d’actors amb papers

secundaris, i tu t’abstreus,

et perds en el teu món

d’idealismes, la cortina

invisible de la imaginació

ha apartat el soroll i juga a

inventar, rere la cortina,

on s’hi amaga el caos,

hi ha una calma que et
pertany i t’hi aferres,
una mena de silenci que
traspassa el llindar i arriba
a l’interior dels pensaments.

 

 

A Vic, mentre els nens jugaven

2
Publicat el 27 de maig de 2011

 

El dia s’ha llevat com qualsevol altre dia corrent, els afers quotidians

van consumint les hores, hi ha temprança en l’ambient,

la llum solar d’aquesta època fa que sigui més agradable restar a

l’ intempèrie, així doncs, no és casual que la mainada jugui

tranquil·lament, sense adonar-se del que s’està coent,

I esclaten els artefactes!

Implacables, contundents, esfereïdors, sobtadament s’acaba el joc!,

i tot d’una la por s’apodera del cos, l’esglaï al cor no remet en molts

dies.  Els fets són tràgics, les imatges parlen per si soles, 
sembrant el terror novament provoquen 9 morts, quatre d’ells nens, 
Hi ha un abans i un després, un profund malson fet realitat,

una realitat silenciada per no voler recordar, una ferida oberta que

tardarà molt temps en cicatritzar.

20 anys després gosem parlar-ne, expressem emocions, recordem

els fets, potser busquem la manera de poder-ho pair,

tot sabent que no hi ha cap causa possible que ho pugui justificar.

Un 29 de maig de 1991, mentre els nens jugaven, la ciutat de Vic
plorava. 

 

 

Publicat dins de VIC | Deixa un comentari

A mi sobrina Leire

0
Publicat el 24 de maig de 2011


Brilla la mañana para ti Leire, en tu día de
comunión,
y junto a los seres queridos, a
pesar de la distancia que
nos aleja, todos
recordamos los buenos momentos vividos,
los veranos en la playa de Tarragona, días
de Sol y fiesta
en Port Aventura,
las vacaciones de Agosto en familia,
la cálida luz de Calella.
En invierno, la Navidad, unidos por el vinculo
familiar.
Momentos envolventes que dejan mella en
nuestro
corazón, recuerdos que ni el paso
del tiempo puede
silenciar, y te hemos visto
de muy niña Leire,
y cada vez que volvemos
a encontrarnos, has crecido un
poco más,
ya casi eres una mujercita,
con una belleza
interior ejemplar.
En este día mágico para ti, embargada por
la emoción
del momento, te deseo Leire seas
muy feliz,
y que el paso del tiempo, no cese
las nuevas vivencias,
para poderlas compartir
junto a ti.

Getxo , 21 de Mayo de 2011 

El batec del bosc

0
Publicat el 19 de maig de 2011

M’he endinsat pel bosc
sentint els batecs del
seu cor, he vist com
s’obrien
escletxes de
llum davant
dels meus
ulls,
he acoblat sons
de vent
dins salts
d’aigua,
m’he adormit
damunt
del teu pit,
mentre el batec
del cor
sorprenia el meu
son,  
l’alè de llibertat ha
fregat el cos,
acaronant
les hores.

 

Publicat dins de La Terra | Deixa un comentari

La Narni

0
Publicat el 16 de maig de 2011

El  pèl daurat com el raig de Sol,

la panxa blanca com la Lluna,

t’asseus molt a prop del cor,

escoltes el batec i fas el ron-ron,

t’hi estàs una estoneta i quan

decideixes que ja en tens prou,

t’alces mandrosament,  

t’estiregasses, primer un pas,

després un altre, sigil·losament

fas un salt i t’asseus dalt la lleixa

del jardí, des d’aquí dalt hi veus

tot el que hi passa,

t’acaricio mentre el Sol et frega
la pell, el lleu ronroneig t’adorm,
assossegades hores aplaquen
la
curiositat fins arribar el capvespre.
la llum blanca et desperta l’instint felí.

 

 

Publicat dins de Animals | Deixa un comentari

Santorini

0
Publicat el 10 de maig de 2011

 

M’atrapen hores càlides a Santorini,
camino per carrers empedrats,
m’impregno de la flaire de mar,
façanes blanques, com casetes
de nines, vetllen  aquest espai,
en algun racó de l’illa el pintor
ens delecta amb belles pinzellades
de color.
Santorini encén flames de passió.
Dissenyo el verd dels teus ulls
sobre
el mar, traçant dolçament
una gamma de turqueses sobre
el blau,
imagino insistentment vivències
que només coneix la meva ment,
sentint com la brisa ondula els
cabells,
absorta de qualsevol
soroll que em
pugui pertorbar,
observant la bellesa de la mar,
escoltant la veu que m’ha semblat
parlar,  
sentint com es vessa per la pell,
una llàgrima de sal damunt la mar.

 

 

Titelles

2
Publicat el 5 de maig de 2011


Som titelles d’aquest món,

ens mouen les cordes i ens

fan ballar al seu so,

ho tenim ben après,

ni la consciència es capaç

d’alliberar-nos d’aquest pes,

deambulem pel nostre món

amb resignació i acceptació,

conformats a viure allò que

se’ns  serveix, amb safata

de plata.

 

 

A l’Antón

0
Publicat el 2 de maig de 2011


L’horitzó ha fixat la franja del color,
traçant un nou camí de llum,
el tram dels petits plaers ressorgeix,
instaurant noves vivències.
Tinc la certesa Antón, que sabràs traçar aquest camí, amb pinzellades d’il·lusió al Pirineu, aquell racó tan estimat, on t’impregnes de silencis i remors, on les hores intemporals t’atrapen,
sense saber ben bé el perquè.
La ment, cercadora de records, ha parlat dels teus inicis, del treball que et vincula des de ben jove al servei de l’aigua, confluint amb ella de la mà, has encarat nous reptes professionals, lliurant-te completament a la teva tasca, sortejant dies de dificultat amb audàcia,
aconseguint
resultats a través del teu
ímpetu i coratge, amb la plena satisfacció
d’haver assolit fites importants,
i el reconeixement de la feina ben feta.

I fas balanç Antón, mires enrere,
també endavant,
l’equilibri de la balança anivellada,
amb la tranquil·litat de saber que
has
complert el teu comès,
encaminant
amb temprança i benestar
els nous dies
que esdevindran,
gaudint de sàvies hores,
capturant
els teus moments.

 

 

La terra

0
Publicat el 21 d'abril de 2011


Murmuren
ràfegues de vent
sobre turons errants,enrere
han quedat els dies de pau
i assossec, ara el món plora,
la terra s’estremeix davant
perills
externs, i nosaltres
dependents d’aquesta terra
que
ens ha vist créixer,
seguim endavant,
amb els ulls
tancats i el cap sota l’ala,
hi ha la lleu esperança
d’instaurar
nous valors,

cedint aquestes hores a la mare terra,
amb la ferma actitut de voler canviar gestos
que l’emmalalteixen,
perquè recordem que nosaltres sense ella
no tenim
possibilitat de seguir caminant,
tanmateix ella sense nosaltres,
si pot seguir avançant

 

 

Publicat dins de La Terra | Deixa un comentari

Els cinc sentits

0
Publicat el 15 d'abril de 2011


T’he escoltat parlar i el so de la

paraula m’ha corprès,

he desitjat que s’aturés el temps

i no veure’t marxar,

i m’he preguntat el perquè de

totes aquestes sensacions,

he decidit resoldre-ho des del

raonament,

sabent que no és el més encertat,

m’he decantat per obrir-li la porta

a l’emoció, deixant que entrés dins meu.


La vista ha visualitzat el teu rostre,

el tacte ha traçat el dibuix de la pell,

l’oïda ha reproduït el so de la  teva veu,

el gust ha tastat la dolçor dels llavis.


Els cinc sentits
han alliberat
les emocions,
hi he pogut sentir
com fluïen amb mi.

 

Anhels

0
Publicat el 13 d'abril de 2011


Has cercat racons

de pau en indrets

solitaris,

has desitjat fondre’t

amb la llum de l’horitzó,

anhelant l’argent de la

nit, t’has perdut per

camins de bosc,

petjades de caminant,

a l’atzar de la teva sort,

t’has lliurat al mar,

sobre crestes blanques

navegant,

sentint el Sol a la pell,

i el tacte del vent

traspassant el dolor,

la cuirassa del temps

apaivagant les hores,

t’has adormit sota ales

blanques de cel,

amb l’anhel d’haver

trobat, nous camins

de llibertat.

 

Un cafè

0
Publicat el 11 d'abril de 2011


Llueix el color de la

tarda, la terrassa

m’espera impacient,

cerquem plegats

aromes plaents,

flaires de cafè,

la cullera travessa

la crema, s’endinsa

en el seu cos, torrat

i barreja sabors

intensos, amb tocs
florals i
cacau amarg.

Tastar-lo és un plaer, assaborir-lo un delit

pels cinc sentits.

 

 

 

Tapís de tarda

0
Publicat el 8 d'abril de 2011


Rere l’ombra del capvespre
l’horitzó rogenc fixa
guspires
de llum,
l’acompanyen finíssimes
gotes d’aigua que ha anat
teixint el vent,

teranyines de colors

formen aleatòriament
pinzellades d’ulls maragda,

tremolen, llisquen com

llàgrimes de vent al llindar

de l’horabaixa.

I es desborda la imaginació

travessa la llum, dissenya

nous paisatges,

pinta olis de verdor, sobre

el clar tapís de la tarda.

 

 

Publicat dins de La Terra | Deixa un comentari