Les onades d’escuma blanca que el vent empeny en front la costa…s’arrapen, rellisquen sobre angostes i pulides roques, Bressola el mar i la veu reviu dins el vers… i em trasbalsen les noves melodies que provenen de la fondària d’uns ulls blaus.
Mar endins… on la franja divisoria ha trencat el color, es dibuixen les onades, sobre un llenç que brama.