Publicat el 20 d'octubre de 2012
Ombres
Vas marxar una nit d’hivern,
vaig projectar la teva ombra
enmig d’un llac espès,
desestimant tota esperança
de retorn.
Recordo com si fos ara,
l’última nit,
la flama encesa i les brases
com gúspires,
il.luminant els rostres…
i te’n vas anar, i un adéu
colpidor va envair tot l’entorn,
el llac convertit en cendra,
va projectar les ombres d’un
record.
Ara he sabut del teu retorn,
l’ànsia i el desig em pessiguen
novament la pell,
i faig foc cada nit, i deixo que
la flama es consumeixi fins
fer-se brasa,
amb l’esperança de que no
s’esvaeixi el teu retorn.
vaig projectar la teva ombra
enmig d’un llac espès,
desestimant tota esperança
de retorn.
Recordo com si fos ara,
l’última nit,
la flama encesa i les brases
com gúspires,
il.luminant els rostres…
i te’n vas anar, i un adéu
colpidor va envair tot l’entorn,
el llac convertit en cendra,
va projectar les ombres d’un
record.
Ara he sabut del teu retorn,
l’ànsia i el desig em pessiguen
novament la pell,
i faig foc cada nit, i deixo que
la flama es consumeixi fins
fer-se brasa,
amb l’esperança de que no
s’esvaeixi el teu retorn.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent