Amb els cinc sentits

Com dues llunes els teus ulls,
la cortina de pestanyes et fa
ombra, repenjada a la vitrina
em mires cada nit quan me’n
vaig a dormir, i jo t’incloc en
els meus pensaments  just
abans d’adormir-me,
Tens la pell clara i neta,
els cabells foscos, el vestir 
immaculat, i un posat ben
singular.
Sorties del magatzem de
joguines i no sabies quin
seria el teu lloc de destí,
venies dins un paquet molt
ben embolicat amb un gran
llaç de paper i una cinta de
vellut.
Et vaig ubicar a l’habitació
de color violeta,
just al prestatge  que hi ha al
meu davant,  molt a prop
dels llibres i al costat d’una
làmpada de sal que et dona
llum quan es fa de nit.