Inevitable recordar aquells dies que
s’allunyen en el temps, les hores de
boira de la plana de Vic, rere els vidres
el campanar difuminat a través d’una
cortina de fum.
Al vespre el silenci i la solitud evoquen
a pensar, crear, imaginar, verbs que es
perden en la ment d’infant,
les hores hivernals convertides en la
màgia del Nadal.
Carrers il·luminats, arbres engalanats,
gent passejant amb guants i bufanda,
ambient nadalenc,
bons propòsits, bones obres.
Osona abraça el Nadal.
Bones Festes, Synera!
Abraçada des d’aprop!
Anna