Abandono l’espai real
i em sumergeixo
al dictat del temps,
el pensament cerca
imaginar i em lliuro
al seu traç…
travesso camins de
molsa verda…
m’impregno d’aromes
embriagadors,
descobreixo indrets
per on s’hi aboca
la subtilesa i l’encant.
M’abraço als árbres mil.lenàris
d’un temps efímer,i no puc deixar
d’admirar tanta saviesa enmig
de tanta fragilitat!
Em recòrren sensacions per la pell
i bressolen el meu espai
descobrim sentiments i records,
i nodrim de sensacions
les nostres vides …