Diàriament els veig passar,
s’aturen un instant i em
miren,
veuen el seu rostre al mirall.
M’interrogen amb la mirada,
cerquen respostes a través
dels meus ulls reflectants,
desitgen allò que no son,
escampen el seu humor,
somien amb un cos que no
és el seu,
d’altres riuen, o ploren,
o pensen,
centenars d’estats d’anim
queden enregistrats en el
meu interior,
i jo, els hi mostro el que son.
la foto impresionate
El escrito maravilloso
la artista sublime
El poema relexivo
Miguel
Teruel