Publicat el 25 de novembre de 2010
Mentre dormo 2010
Ni temps ni distancia,
acapares tots els meus sentits.
T’he vist igual que abans
amb l’alè de joventut a les mans,
l’expressió jovial i sincera,
quina il·lusió em fa veure’t de nou!!!
ni dolor ni rancor,
el anys han curat les ferides,
ínfim moment de tendresa i confort,
T’escapes de matinada.
Qui sap, somni o realitat?
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Somnis i desitjos per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent