Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Marxar 2009


U
n dia marxaré per no tornar,

no sé on aniré,

ni tan sols sé si aniré a algun lloc,

només la plàcida tarda ho sabrà,

o potser la nit d’estels podrà respondre.

Digueu-li als astres que no abandonin

la seva llum per si de cas.

Si hi penso em sobrevé incertesa,

silenci fosc, no poder sortir d’un mal son!

Marxar per retrobar als que ja fa temps

que no hi són, aquells que van deixar

una joventut a mig camí,

si així fos, ja no se’m faria el silenci ni

el mal son, m’arribarà… com arriba a

tots algun dia, imprevisible,

el misteri de la mort.

 



  1. Me ha llegado al alma este relato. Soy catolica y recientemente he visto al Papa en Barcelona. Que bella descripción del camino que todos deberemos recorrer en nuestro ultimo suspiro en este mundo, que no sera el ultimo que debamos vivir.

    Me alegro de que haya gente como tú, que nos ilumines con relatos tan bonitos, claros, y tan ilustrativos.

    Con gente como tú, este mundo es mejor.

    Muchas gracias por tan lindas frases

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Reflexions per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent