Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Publicat el 25 d'abril de 2013

Llum del desert

Caminava pel silenci
estremidor del desert,
cercant un bri de llum
que m’encoratges,
entre dunes i miratges,
a l’esglai d’un vent
que dolçament em
fregava la pell…
en forma d’efímera carícia.
Enmig de tanta solitud
s’em feia càlida l’estança.
De sobte em va copsar
una llum molt intensa,
i no m’en sabia avenir
a tanta intensitat,
i em preguntava si era real,
o es tractava d’un miratge
que jo havia creat
per a no sentir-me sola



  1. “…a l’esglai d’un vent
    que dolçament em
    fregava la pell…
    en forma d’efímera carícia.”
     
    Desfeia fils dins un bosc 
    de vells fantasmes,
    per viure subtil
    en l’argila del desig.
     
    Tempteig que solca,
    solemne i dòcil,
    amb gust  tenaç,
    l’espai i el foc
    que el fa papallona.
     
    Oh, grotesc i tràgic aire!
    Bes vehement,
    marrit de pluja,
    violí,
    que plora amb ales 
    sempre blanques,
    a les cales de la mort. 

    http://carnivalofsaintsandsouls.files.wordpress.com/2011/09/fable-totem.jpg

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent