Amb els cinc sentits

La lluentor del matí et sorprèn.
Cerques l’escalfor del raig de sol.
T’he vist al jardí, suspesa en l’aire,
equilibrant les teves ales amb el vent,
deixant que jo et veiés,
m’ha semblat que tu també em miraves,
i les ales no paraven de dansar…
miralls de llum t’envolten…
Girant sobre tu mateixa he vist els teus ulls inquietants…
no he gosat apropar-me més,
t’he observat des d’una certa distància.
Missatgera de bones noves…  ara t’allunyes,
Potser la lluentor del matí et guií cap a d’altres
destins