Publicat el 27 de setembre de 2012
Les Esperes
M’enamoren les paraules,
el so dels mots que intercalo
amb els pensaments.
i em lliuro al traç del mot
precís i contundent,
i empleno el full de versos
que proclamen el desig,
lletres que provenen d’un
temps passat, esperes i
retorns…
i resulta que ens quedem
anclats en les esperes,
esperant allò que no arriba,
convençuts que quan arribi
haurem assolit la felicitat,
i de tant esperar i esperar,
ens perdem tot allò que ens
ofereix el moment present.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Reflexions per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Es pura filosofía de la vida y lo digo por experiencia
Debes ser una gran maestra y doctora en filosofía