Has après a contenir l’emoció,
embolicant-la i reservant-la
al calaix fosc, intuint així el control.
Tanmateix, la cuirassa tendeix
a ablanir-se, i tard o d’hora
ressorgirà i farà trontollar el teu món.
T’adonaràs que t’ha copsat la fibra,
i voldràs desembolicar-la de nou.
Un cop a les mans,
intuiràs que t’ha impregnat d’essència,
i sentiràs fluir noves idees i nous reptes
que s’havien empolsat al calaix de l’oblit.
M’agrada molt aquest! Sí nena, desempolva nous reptes i fes-los realitat.
Una abraçada