S’ha obert una porta,
he travessat el llindar,
seduida pel sentiment
que aclapara bona part
del meu temps.
Ara em sé la tinta
d’una ploma que cerca
esplaiar-se en el paper,
deixant l’empremta
incessant de les paraules
que l’empenyen
a comprondre….
Escric en la foscor,
recolçada pel silenci que atempera
el pensament, impegnada de l’efluvi
d’emocions que reviuen dins el vers.