Publicat el 13 d'octubre de 2012
La nit ferestega
La nit ferestega t’empeny
a dormir,
més enllà dels núvols,
el clar de lluna acarona
el teu somni estrany…
el remor del mar,
i el tacte tèbi de la sorra,
on reposa el teu cos,
encalmen el teu neguit.
Les espelmes trenquen
la foscor,
esgraons de llum per on
descendeix la solitud.
I enfilarà l’hora de l’albada,
i una onada de llum,
es vessarà sobre el teu
somni estrany.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent