Ínfim és el temps
que se’ns concedeix,
vulnerable al canvi.
Sento l’alè de les
paraules fregant
delicadament la pell,
un alè que desfà silencis
i proclama emocions,
sóc presa de sentiments
contradictòris,
veig el reflex llunyà,
dins la próximitat dels
teus ulls