Gina 2010
Vas arribar una tarda de tardor, dins una capsa de
cartró,
no en sabíem molt de tu en canvi ara, no podríem
viure sense la teva presencia.
Et diem Gina, des del principi és el nom que em va
agradar per tu.
A l’estiu dorms a la caseta de fusta del jardí,
et lleves molt aviat, just quan el Sol frega els vidres,
esperes ansiosa la nostra salutació, obrim la porta i
allà estàs, carinyosa, lleial, agraint el gest.
Quan arriba el cap de setmana intueixes quelcom
de diferent, no ens llevem a la mateixa hora,
esmorzem plegats al menjador, és aleshores que tu
ja saps que tard o d’hora arribarà el moment de pujar
al cotxe i anar a la platja, on les ones et sorprendran
amb les seves peculiars formes, et veiem gaudir,
empaites les ones i busques pedres per que te les
llancem, és una de les teves aficions preferides.
A l’hivern quan el fred gela els vidres, et deixem dormir
dins de casa, ets un membre més de la nostra petita
família, inquieta, intel·ligent , lleial, coneixes qui t’aprecia
de debò, fins i tot el veïnat t’estima, tu saps fer que els
moments siguin autèntics, no ets un gossa corrent,
destaques per la teva noblesa, fidelitat i autenticitat.
meravellosa criatura
meravellosa criatura. Impossible escriure més profund una relacio d’amor entre ésser humà i ésser viu. Et felicito